Drogues, sectes, salut i antipsiquiatria

Les substàncias psicoactives -les drogues- i els seus usos mèdics i recreatius formen part de la història de totes les civilitzacions humanes. Però arrel de la penalització de les substàncies psicoactives, cap a principis i mitjans del segle XX, les persones consumidores han hagut de conviure amb l'estigma de l'addicció, però també amb la persecució sistemàtica dels cossos policials de l'Estat.

Els col·lectius antiprohibicionistes, com la Asociación Libre Antiprohibicionista (A.L.A.), han treballat tradicionalment per un doble objectiu: despenalitzar les drogues -en tots els seus possibles usos, mèdics i recreatius- i millorar les condicions de vida de les persones privades de llibertat, moltes d’elles preses pel consum o tràfic de drogues.

Paral·lelament, els moviments socials també han reflexionat internament sobre les drogues i els problemes que genera el seu ús en els espais socials i d’oci. De fet, són moltes les qui consideren que el seu ús contribueix a l’alienació de l’individu. I moltes altres, les han denunciat la complicitat de l’Estat i els cossos policials, que han permès i/o afavorit el tràfic d’estupefaents a fi d’incentivar la desmobilització social. O com sovint es gestiona l’accés a les drogues a les presons com una forma de control de la població reclusa.

Per això, són els molts col·lectius socials de tot tipus de sensibilitats han fet públicament campanyes contra l’ús de drogues.

Subcategories associades: Drogues | Moviments Socials i Drogues | Antiprohibicionisme | Publicacions diverses